Segur que més d'una vegada has cuinat «per si de cas» i al final t'han quedat racions de sobres a la cassola, mig plat d'arròs a la font o un bon tros de pollastre rostit a la nevera. El menjar que es queda rondant per la cuina no ha d'acabar a les escombraries, sempre que sàpigues com conservar-la bé i tinguis a mà unes quantes idees per transformar-la en nous plats.
A més, a gairebé totes les cases segueix ressonant aquesta frase de pares i avis que «El menjar no es llença». Avui tenim més recursos que mai per allargar la vida dels aliments, reaprofitar sobres amb seguretat i convertir el que sembla poc aprofitable en menjars complets, rics i variats. Veurem com organitzar-se, com guardar bé les restes i un bon grapat de receptes d'aprofitament per esprémer cada mos.
Les tres regles d'or per conservar sobres amb seguretat
Abans de pensar en receptes d'aprofitament, és clau tenir controlat com manipular i desar el que ha sobrat. Hi ha tres principis bàsics que mai fallen: tapar, refredar i refrigerar.
Quan acabis de menjar, no deixis el guisat, la pasta o la carn fets un quadre sobre la taula. Passa les sobres a recipients nets, tapa'ls bé i deixa que es temperin fins que ja no cremin per poder ficar-los a la nevera sense problema.
Una cosa molt important: no fiquis mai menjar calent al congelador. Espera que baixi de temperatura (que la notis tèbia al tacte), perquè si no es forma gel massa ràpid, s'altera la textura dels aliments i, a més, fas treballar de més el congelador.
Un cop descongelat un plat cuinat, el més prudent és que no el mantinguis a la nevera més de 2-3 dies. I quan vagis a escalfar-lo, assegura't que s'escalfa bé per dins: cal portar el centre de la ració a una temperatura alta, no val només temperar-lo per fora.
Sempre que puguis, guarda les sobres a envasos hermètics, preferiblement baixos i amples. Així es refreden ràpid i es redueix el risc de proliferació de bacteris. Aquests recipients, a més, són més còmodes per apilar a la nevera i mantenir un cert ordre.
Diferències entre refrigerar i congelar els teus plats
Ficar les sobres a la nevera és el més habitual, i en la majoria dels casos, la textura i el sabor es mantenen força bé durant els dies següents. La refrigeració alenteix el deteriorament, però no per al temps: cal consumir el que guardes en uns quants dies perquè continuï sent segur.
La congelació, en canvi, permet allargar molt més la vida útil, encara que el gel pot modificar lestructura aliments. En congelar-se, l'aigua augmenta de volum, trenca fibres i, en descongelar-se, es perd sucositat i canvien les textures.
Hi ha ingredients que no toleren bé el congelador: la patata i l'ou cuit, per exemple, solen quedar-se gomosos o farinosos després de descongelar. Els guisats amb molta patata o els plats amb ou dur és millor consumir-los refrigerats en poc temps o reaprofitar-los en altres preparacions sense congelar-los tal qual.
Al costat positiu, la majoria de les verdures cuinades, les carns i els vins admeten molt bé la congelació si s'embalen correctament. En aquests casos, fer servir bossetes per congelar o envasos al buit pot marcar la diferència en sabor i textura.
Un truc pràctic és congelar en racions individuals: així només descongeles el que menjaràs i evites reescalfar diverses vegades el mateix plat, cosa que no és gens recomanable des del punt de vista de la seguretat alimentària.
Organització a la cuina: llistes, dates i ordre a la nevera
Gran part del malbaratament alimentari es pot evitar simplement planificant una mica millor la compra i els menús. Abans d'anar al supermercat, fes inventari de la nevera i el rebost, i apunta només el que realment necessites.
Tenir clar què cuinaràs durant la setmana ajuda moltíssim. Dissenya menús tenint en compte el número real de comensals, les vegades que menjareu a casa i les racions que sol venir de gust a cadascú. És millor servir plats una mica més petits i deixar que qui vulgui repeteixi, a omplir-ho tot perquè després acabi a les escombraries.
Quan compres, prioritza productes frescos de temporada i en la quantitat justa. Evita acumular fruites i verdures que no et donarà temps a consumir: és preferible anar reposant cada pocs dies que tenir mig calaix de la nevera fent-se malbé.
Presta molta atenció a les dates de caducitat i de consum preferent. No és el mateix: un aliment passat de data de caducitat pot no ser segur, mentre que un que ha superat la data de consum preferent sol continuar sent apte si conserva bon aspecte, olor i sabor.
Dins del frigorífic, la clau és la rotació. Col·loca davant els productes que caduquen abans i deixa al fons allò acabat de comprar. Retola els recipients de sobres amb el que contenen i la data, així sabràs d'una ullada què hauries de consumir primer i evitaràs que els tuppers quedin oblidats a la part del darrere.
Cuina d'aprofitament: pensar en ingredients, no restes
Un dels canvis de xip més útils és deixar de veure el que ha sobrat com a «sobres» i començar a veure'l com ingredients llestos per utilitzar. Mig filet de pollastre pot ser el protagonista d'una amanida, un grapat d'arròs blanc es pot convertir en un saltat complet, i dues verdures pochas poden donar gust a un brou fantàstic.
La imaginació hi juga un paper clau. Barrejar sobres amb gràcia et permet crear plats totalment nous a partir del que ja tenies per aquí. Combina textures cruixents amb altres de més cremoses, sabors suaus amb tocs més intensos i, sobretot, no tinguis por de provar.
Hi ha receptes que pràcticament van néixer per reciclar: truites «del que hi hagi», arrossos saltats, sopes que admeten mil verdures, amanides que accepten des de pasta freda fins a trossets de peix, i per descomptat, les croquetes casolanes, reines absolutes de l'aprofitament.
També pot ajudar-te molt reservar un dia a la setmana per fer una mena de «neteja de nevera». Aquell dia, revisa tot allò que està a punt de caducar, les racions soltes que han quedat d'altres dies i les verdures que comencen a cansar-se. Amb una mica de traça, d'aquí surten menús molt arreglats.
I si veus que no et dóna temps a fer servir alguna cosa, recorre a la congelació intel·ligent: porcions petites, ben etiquetades i ordenades. Així, qualsevol dia et soluciones un sopar estirant fons de congelador.
Decàleg per aprofitar millor els aliments i reduir el malbaratament
Des d'organitzacions de consumidors i entitats que treballen en seguretat alimentària es proposen una sèrie de pautes molt senzilles perquè el menjar acabi al plat i no al cub. Resumint les més importants, tindríem:
- Fes sempre una llista de la compra i cenyeix-t'hi per evitar compres impulsives que després ningú es menja.
- Planifica els menús pensant en qui menjarà i en les racions reals, no en «per si de cas».
- Compra fresc en petites quantitats i aprofita l'estacionalitat perquè tot sigui més ric i duri més.
- Comprova les dates de caducitat i consum preferent, i revisa l'estat real de l'aliment abans de llençar-lo.
- Emmagatzema bé cada producte, amb el seu envàs adequat, etiquetes de data i, si cal, usant bé el congelador.
- Separa crus i cuinats per evitar contaminacions creuades, i retola bé els recipients.
- No et deixis enganyar per les ofertes si saps que no consumiràs tot a temps.
- Controla les quantitats en cuinar i, si et passes, pensa immediatament com reutilitzar el que sobri.
- Dóna prioritat al que caducarà, organitzant els àpats a partir d'aquests productes.
- Conserva o congela les sobres com més aviat millor en recipients nets i de mida ajustada.
Aplicant aquest decàleg al dia a dia, es redueix moltíssim el malbaratament i, de passada, es nota a la butxaca ia la consciència ambiental.
Eines i trucs moderns per conservar millor
Avui dia tenim al nostre abast un munt d'estris que faciliten conservar aliments de forma més eficient. Les envasadores al buit, per exemple, permeten prolongar força la frescor tant d'aliments crus com cuinats.
Algunes marques han llançat bosses i rotllos aptes per a nevera, congelador i fins i tot bany maria, fabricats en materials reciclables per reduir limpacte ambiental. Envasar al buit abans de congelar minimitza els vidres de gel i ajuda a mantenir millor la textura de carns, peixos i verdures.
També hi ha sistemes amb recipients específics per a buit que es combinen amb bombes sense fil. Són molt pràctics per guardar sobres de plats ja preparats, mantenint les seves propietats durant més temps tant al rebost com al frigorífic o al congelador.
A més, cada cop n'hi ha més envasos reutilitzables d'acer inoxidable que serveixen tant per emmagatzemar com per cuinar. Molts es poden fer servir al forn o al microones (sense tapa), anar al congelador i rentar-se al rentaplats, reduint així plàstics d'un sol ús.
Si a tot això li sumes l'hàbit de practicar l'anomenat cocció per lots —dedicar unes hores a la setmana a cuinar diverses bases que després combinaràs—, tindràs la meitat de la feina feta. Verdures rostides, llegums cuits, arrossos, vins… tot això es conserva genial i t'ajuda a improvisar plats d'aprofitament amb zero estrès.
Com conservar correctament diferents tipus d'aliments
No tots els productes es conserven igual. Hi ha aliments que agraeixen la nevera i altres que millor es queden fora per mantenir sabor i textura.
Moltes restes de plats cuinats es guarden perfectament al frigorífic d'un dia per l'altre, sempre que estiguin ben tapades. També bona part dels aliments frescos necessiten fred per aguantar: carns, peixos, lactis, embotits o certes verdures.
No obstant això, hi ha fruites i hortalisses que no porten gens bé el fred excessiu. Els tomàquets perden sabor i textura a la nevera, i fruites com els plàtans o taronges es conserven millor en un lloc fresc i sec, però a temperatura ambient; si vols idees pràctiques, aprèn com conservar fruites i verdures.
Quan sàpigues que no utilitzaràs alguna cosa en un termini curt, pensa en el congelador com a aliat o en conserves casolanes. Carn ja cuinada, moltes verdures, salses, vins i formatges es poden congelar sense problema si es preparen bé. Trosseja, reparteix en porcions i etiqueta perquè després no hi hagi dubtes.
La clau és conèixer mínimament com es comporta cada aliment i adaptar-te: no tot ha de viure a la nevera, i no tot aguanta sense fred.
Idees per aprofitar sobres de carn i pollastre
La carn és un dels ingredients que dóna més joc a l'hora de reciclar plats. Amb restes de rostits, guisats o carns a la planxa pots preparar un munt d'elaboracions noves que no recorden gens el plat inicial.
Una opció clàssica és l'esquitxada: esmicola el botifarró o una altra carn cuita, barreja-la amb ceba, pebrot, tomàquet i un amaniment d'oli i vinagre, i tindràs una amanida tèbia o freda molt resultona.
Amb les restes de pollastre rostit, ho tens facilíssim. Pots coure ossos i pell amb verdures (pastanaga, porro, ceba…) per aconseguir un brou casolà saborosíssim. La carn esmicolada és perfecta per omplir canelons, fer empanades, preparar faixetes, enriquir amanides tipus cèsar o fins i tot fer un saltat ràpid amb arròs.
Si us ha sobrat carn picada d'una bolonyesa o d'uns macarrons gratinats, aprofiteu-la com topping per a pizzes casolanes o farcit d'albergínies, empanades, pebrots o lasanyes. Només has de barrejar-la amb una mica de salsa de tomàquet o beixamel i al forn.
Una altra idea és transformar la carn sobrant en pastís de carn: només cal barrejar-la amb ou, una mica de pa ratllat o puré de patata i enfornar. És una manera estupenda de donar sortida a petites quantitats soltes.
Croquetes: el gran clàssic del reciclatge
Si hi ha una recepta que simbolitza la cuina d‟aprofitament són les croquetes. Amb una mica dorganització, pots convertir gairebé qualsevol resta en croquetes irresistibles.
Amb pollastre rostit, carn de cuit o vedella guisada, esmicola bé la carn, treu ossos i greixos sobrants i passa-la per la picadora si vols una textura més fina. Barreja amb una beixamel espessa, deixa refredar, forma les croquetes, arrebossa-les i fredes o forneja-les.
També les sobres de peix queden molt bé en croqueta, sempre que retiris amb compte totes les espines i pells. Lluç, bacallà, restes d'un guisat mariner… gairebé tot es presta a l'arrebossat.
Fins i tot amb les restes del bullit tradicional es poden fer unes espectaculars croquetes d'olla, combinant carns, una mica de pernil i un bon brou reduït dins de la beixamel per aportar sabor.
L'avantatge és que, un cop formades, es congelen de meravella. Només les has de col·locar sobre una safata, congelar i després passar a una bossa o tupper. Així tindràs croquetes a punt per fregir qualsevol dia.
Purés, cremes i sopes per salvar verdures i llegums
Si tens verdures que s'estan quedant mòsties o llegums que han quedat soles a l'olla, pensa en purés i cremes com a taula de salvació. Són senzills, reconfortants i admeten combinacions infinites.
És tan fàcil com ajuntar a la cassola les verdures o llegums ja cuits amb una mica de brou o aigua, afegir alguna patata o pastanaga si vols donar més cos, coure uns minuts i triturar. Carbassons, pastanagues, carbassa, restes de minestra… tot serveix.
Si t'han sobrat patates cuites, pots reconvertir-les a puré de patata o pastís de patata, afegint llet, mantega, formatge o les verdures que tinguis rodant.
A l'apartat de sopes, les restes de verdures, tiges i pells netes et permeten armar vins casolans molt saborosos. Closques de ceba, pell de carbassa, tiges d'api, puntes de pastanaga… tot això, ben rentat, aporta sabor a l'aigua de cocció.
Els fideus que s'han quedat solts, els grans d'arròs, les verdures rostides o escalves es poden afegir a aquests vins per muntar sopes completes o fins i tot plats tipus ramen, totalment personalitzats amb el que tinguis a la nevera.
Lasanyes, canelons, quiches i altres receptes que ho admeten tot
Les preparacions en capes o farcides són l'amagatall perfecte per a moltes sobres. Una lasanya pot néixer de verdures rostides, restes de carn, una mica de peix o fins i tot llegums triturats.
Només necessites unes làmines de pasta, una beixamel lleugera i ganes d'aprofitar-les. Barreja les sobres amb una mica de salsa de tomàquet, alterna capes de pasta, farcit i beixamel, empolvora formatge i al forn. El resultat serà un plat nou i ningú no pensarà que surt d'un calaix de sobres.
Amb els canelons passa una cosa semblant: la carn o el pollastre esmicolats, barrejats amb verdures o amb una mica de foie, es converteixen en un farcit de luxe. És una forma tradicional a moltes cases d'aprofitar la carn de l'escudella o dels àpats festius.
Una altra gran aliada és la quiche o pastís salada. Una base de massa fallta o de pasta de full, una barreja d'ous i llet o nata, i dins tota mena de restes ben tallades: verdures saltejades, daus de pernil, formatge que s'està quedant sec, pollastre esmicolat, etc.
Aquestes elaboracions, a més, es conserven molt bé un o dos dies a la nevera i algunes es poden congelar en porcions per a altres ocasions.
Amanides, truites i saltats: reutilitzar sense complicar-se
Les amanides són molt agraïts a l'hora de recollir restes. Amb una bona base de fulles verdes o pasta freda pots afegir trossets de carn, peix, formatge, fruita o llegums i muntar un plat complet en pocs minuts.
Un simple pit de pollastre a la planxa d'ahir es transforma en amanida Cèsar si la barreges amb enciam, pa torrat, formatge i una salsa untuosa. L'arròs blanc sobrant també es pot integrar en amanides fredes amb verdures, blat de moro, tonyina o ou.
Les truites «del que hi hagi» són un altre truc infal·lible. Qualsevol resta de verdures saltejades, espinacs, carn picada o peix trossejat es pot barrejar amb ou batut i quallar a la paella. En versió francesa (tipus omelette) o gruixuda, admeten mil variacions.
Els saltats d'arròs o pasta a l'estil wok són perfectes per petites quantitats de diferents ingredients que per separat no donen per a una ració però junts sí. Afegeix-hi ou, salsa de soja o espècies i tindràs un plat nou en un moment.
Si a tot això li sumes amaniments i salses casolanes (vinagretes, iogurt amb espècies, maioneses lleugeres), les sobres deixen de semblar-ho i passen a ser plats amb personalitat pròpia.
Com aprofitar fruites madures i pa del dia anterior
La fruita madura és una de les grans oblidades, i no obstant, quan està molt dolça és ideal per postres i esmorzars casolans. Els plàtans ennegrits són perfectes per a bescuits i magdalenes, ja que aporten dolçor natural i sucositat; si vols idees i receptes, consulta el nostre article sobre plàtans i receptes clàssiques.
També pots convertir la fruita una mica potxa en batuts i smoothies, triturant-la amb iogurt o begudes vegetals. Afegeix-hi una mica de mel o canyella i tindràs un berenar ràpid i molt aprofitat.
Una altra opció és preparar compotes o melmelades casolanes: trosseja la fruita, afegeix al voltant del 70-80% del seu pes en sucre, cuina a foc lent i tindràs un acompanyament perfecte per a torrades, iogurts o postres. És una forma estupenda de salvar pomes, peres, maduixes i altres fruites abans que es facin malbé.
Amb el pa passa una cosa semblant: és un dels aliments més tirats i té moltíssimes segones vides possibles. Tallat a dauets i torrat al forn oa la paella, es transforma en crostons per a sopes, cremes i amanides.
Si el pa s'ha quedat dur però segueix sent comestible, pots fer-lo servir per torrijas, pudins o com a base de molles. O ratllar-lo per obtenir pa ratllat casolà per empanar filets, fer gratinats cruixents o espessir certes preparacions.
Llegums, arròs i pasta: bases perfectes per a nous plats
Els llegums cuits que han sobrat d'un cuit, unes llenties o unes mongetes es poden convertir en cremes suaus o patés. Bat els llegums amb una mica de brou, oli d'oliva i les teves espècies preferides, i tindràs un primer plat o un dip per untar en pa.
Els cigrons d'un bullit madrileny, per exemple, es presten molt bé a fer cremes tipus hummus, afegint tahini, llimona i comí. O a saltar-los amb espinacs, all i pebre vermell per a un plat ràpid.
Amb l'arròs blanc, un dels reis de les sobres, les possibilitats també són àmplies. A més dels saltats al wok, pots preparar arancini italians: boletes d'arròs farcides (de carn, formatge o verdures), arrebossades i fregides fins que queden daurades.
La pasta cuita que ha quedat sola a la font es pot reciclar a amanides fredes, gratinats al forn amb formatge o truites de pasta. Si la barreges amb verdures saltejades, una mica de formatge i la gratines, ningú no dirà que ve d'un sobrant.
Aquestes bases (llegums, arròs, pasta) són molt versàtils, omplen i permeten unir restes d'altres ingredients que tinguis escampats, creant plats complets i molt diferents entre si.
Postres i dolços d'aprofitament
Al terreny dolç també hi ha moltes oportunitats per reaprofitar. Amb brioixeria que s'ha quedat seca, com panettone o brioix, pots preparar pudins espectaculars. Simplement substituïu el pa habitual d'un púding per aquestes restes i ajusteu una mica el sucre.
Amb torrons tous que s'han quedat oblidats després de les festes, resulta molt fàcil fer flams i cremes dolces. Es tritura el torró amb llet, es barreja amb ous i s'enforna o es qualla segons la recepta.
La fruita madura, com ja hem vist, funciona genial a bescuits, magdalenes o crumbles, aportant sabor i humitat. També pots congelar trossos de fruita per tenir-los sempre llestos per a batuts.
D'aquesta manera, les sobres de postres i dolços especials tampoc no es perden i pots gaudir-ne transformades en altres formats més endavant.
Nadal, festes i grans àpats: com gestionar l'excés
En dates assenyalades és quan més fàcil és passar-se amb la quantitat de menjar. Per evitar un festival de sobres impossible de gestionar, el primer és ajustar bé les racions pensant en la quantitat de plats que es trauran.
Encara que no vulguis quedar-te curt, recorda que entre entrants, principals i postres es menja molt més del normal. És preferible posar una mica menys a cada font i tenir una mica de reserva que omplir la taula i que la meitat acabi a la galleda.
El que realment sobre, dividiu-lo com més aviat millor tuppers individuals o familiars, etiqueta'ls i decideix què es quedarà a la nevera per als dies següents i què passa directament al congelador.
Les carns rostides, els embotits i els formatges es poden reconvertir en canelons, croquetes, quiches o entrepans per a futurs àpats. Les restes de gall dindi, per exemple, funcionen genial en amanides, sopes o saltats.
A molts llocs és tradició que plats com els canelons del dia 26 de desembre es preparin precisament amb les sobres de la carn del dia de Nadal. És una forma intel·ligent (i molt rica) de respectar els aliments i continuar celebrant sense llençar res.
El dia a dia, en festes o entre setmana, aprendre a conservar millor els teus aliments ia donar-los una segona vida en noves receptes és una manera senzilla d'estalviar, cuidar el planeta i cuinar amb més creativitat. Amb una mica d'ordre, recipients adequats i ganes d'experimentar, el que avui són demà demà es converteixen en el plat estrella de la taula.
